diumenge, 23 d’abril del 2017

XXXII Roda d'Esbarts Infantils i Juvenils de la Catalunya Central


Avui, diada de Sant Jordi, s’ha celebrat a Balsareny la XXXII Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils de la Catalunya central, per primera vegada al nostre poble. Davant un nombrós públic que ha gaudit de les danses i ha aplaudit molt els balladors, han actuat tres grups: l’Esbart dansa Jove de Navàs, l’Esbart Queralt de Berga i els Dansaires dels Pastorets de Balsareny, que organitzaven la trobada juntament amb l’Ajuntament de Balsareny i amb la col·laboració de Ràdio Balsareny. Aquestes han estat les danses que componien el programa:

1- BALL PLA D’ALINYÀ (Dansaires dels Pastorets de Balsareny)

El Ball Pla d'Alinyà és una de les variants d’aquesta dansa que es balla a les comarques lleidatanes. Sol ballar-se per la Festa Major el dia 10 d’agost i era el ball preferit per les festes del Roser. És una dansa de parelles tradicional que es pot definir com a ball de gala i de tall noble, tot i no haver perdut la seva condició de ball de plaça.




2- BALL DE CASCAVELLS (Esbart Dansa Jove de Navàs)
Ball en rotllana per espantar els mals esperits fent dringar els cascavells. Es balla repicant els peus a ritme de la música, individualment i agafats de mans en parelles i en grups. Coreògraf: Lluís Calduch Ramos.


3- EL CARNESTOLTES (Dansaires dels Pastorets de Balsareny)

Per celebrar el Carnaval, al Prat de Llobregat s'organitzaven colles que el diumenge recorrien les masies dels voltants del poble, on cantaven, ballaven i recaptaven diners i viandes. El ball té dues parts: una passada que serveix d'entrada i sortida, i el ball pròpiament dit.

4- BALL DELS NANS VELLS DE BERGA (Esbart Queralt de Berga)
Els nans vells formen part d’una de les comparses de la Patum, i són una incorporació relativament nova a ala festa, obsequi del polític Berguedà Ferran Moragues l’any 1853. El ball té dues parts: una de més pausada i una altra de més alegre. Una de les peculiaritats és que s’acompanyen de castanyoles que toquen al so de la música.



5- BALL DE LA CIVADA (Dansaires dels Pastorets de Balsareny)

El ball de la civada és una dansa molt estesa per tot Catalunya. Antigament la ballaven homes sols. La cançó que acompanya aquesta dansa presenta petites variacions segons el lloc on era cantada.



6- PICAR I DANSAR (Esbart Dansa Jove de Navàs)

El "Picar i Dansar" és un ball de marcat origen germànic, amb una melodia de caire airós i alegre. Els dansaires hi aprenen a remarcar els accents de la música. Hi pot participar un nombre il·limitat de parelles, que en tot moment dansen cara a cara.



7- BALLET DE DÉU (Esbart Queralt de Berga)

Aquest ball es considera una variant del Ball pla. L’anomenem “Ballet de Déu” perquè antigament es ballava a la sortida d’ofici. N’hi ha moltes variants arreu del nostre país, tant de ritme com de música, però la mes coneguda pels berguedans és la que es balla a la Festa dels Elois a la ciutat de Berga el mes de juliol.


8- BALL FRANCÈS (Dansaires dels Pastorets de Balsareny)

Aquest ball va ser recollit per Joan Comas i Vicens i Joan Lluís i Pallarès a l’Enviny. Portat a les nostres terres des de l’altre banda dels Pirineus pels veremadors, es creu que era ballat cada any a l’era de ca la Mariató. 



9- POLCA DE GITANES (Sant Celoni) (Esbart Dansa Jove de Navàs)
És una de les danses incloses al Ball de Gitanes de Sant Celoni, i la més popular. Cada diumenge de Carnaval un munt de parelles de balladors interpreten aquesta dansa a la plaça del poble. S’ha anat transmetent de pares a fills i no se sap quin any es va començar a ballar. També es balla a Sant Esteve de Palautordera, tot i que és originaria de Sant Celoni.



10- BALL DEL CALÇÓ (Esbart Queralt de Berga)

Aquest ball es representava al Llogarret de Vilaller per la festa major. La fadrinalla sortia a les afores del poble, i donaven la benvinguda als forasters. Acabada la festa, a la sortida del poble tornaven a ballar-lo per dir-los adeu, desitjar-los un bon camí i convidar-los a tornar a l’any següent.



11- EL VIROLET (Dansaires dels Pastorets de Balsareny)
Del “Virolet” en trobem repetides vegades la melodia i la lletra, amb variants diferents, però cap informació concreta de com es ballava. Amb tot, ens serveix per a iniciar els nens i nenes en els balls de bastons.



12- BALL DEL ROTLLETÓ (Esbart Dansa Jove de Navàs)

Encara avui dia algunes fleques de les terres lleidatanes venen uns pans amb figures humanes o d'animals. En temps no molt llunyans, a les cases on hi havia mainada, encara es pastaven aquestes figures per tal de festejar la primera jornada del pa novell. Antigament, però, es feia tot un ritus amb motiu de la primera cuita de pa del nou gra, ritus que, pràcticament, era generalitzat en totes les religions, donant un sentit a aquella santificació del pa. Per les contrades altes lleidatanes hom havia festejat la fornada del primer pa amb ballades a la plaça on es dansava "el rotllet" o "rotlletó".



13- DANSES DE VILANOVA (Esbart Queralt de Berga)
Ball d’inspiració noucentista perfectament reglat, en què un home balla amb dues dones. Té diferents parts, unes de més senyorials i d’altres de més alegres. Antigament es ballava els dimarts de Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú.




14- BALL DE RENTADORES (Dansaires dels Pastorets de Balsareny)
Era costum que les rentadores es dediquessin a jugar i a ballar mentre que rentaven vora el riu. En Joan Amades, en el Costumari Català, descriu el ball de rentadores com a recollit a Bagà. També esmenta els coneguts a tota la ribera del Llobregat, del Ter i del Freser, alguns dels quals es dansaven fins fa poc temps en els pobles dels voltants de Girona.




15-AIRES DE LA TERRA ALTA (Esbart Dansa Jove de Navàs)

A la comarca de la Terra Alta s’han mantingut unes jotes populars que encara avui es ballen a moltes poblacions en dies festa. Són danses ballades pels mateixos terraltins a les places dels pobles amb una total improvisació. En aquest muntatge s’ofereix un seguit de jotes de diferents llocs de la comarca, on s’ha volgut deixar present la tradició dels “solos” totalment improvisats:  jota d’Arnes, jota de la Fatarella, jota de l’Horta de Sant Joan i jota de la Pobla de Massaluca.






16- BALL DE NANS NOUS DE BERGA (Esbart Queralt de Berga)

Foren estrenats l’any 1890, en ple procés de potenciació de La Patum. Aquell any, l’Ajuntament de la ciutat de Berga decidí comprar una nova comparsa de Nans amb la finalitat que substituïssin als antics, que feia deu anys que no actuaven degut al seu mal estat. Diversos autors han interpretat la presencia dels nans Nous a la Patum com la representació del poble a la festa.



17- GALOP GREC  (Dansaires dels Pastorets de Balsareny)

Agrupant un seguit de músiques típicament mediterrànies i en especial algunes de gregues, el coreògraf Joan Burés i Vidal les recreà harmonitzant una sèrie de passos àgils i vistosos que donen a aquesta dansa un aire molt alegre.




En acabat, el reguidor de Cultura Albert Otero va lliurar als tres grups un obsequi commemoratiu: un càntir de la Festa dels Traginers. Moltes gràcies a tots els dansaires, als col·laboradors i als espectadors, i esperem de tornar-hi l’any que ve.