El dissabte de Traginers, 11 de febrer, a migdia, a la plaça de la Mel, els Dansaires dels Pastorets de Balsareny van fer la tradicional ballada amb què cada any celebren la nostra festa, enguany acompanyats per l’Esbart Dansa Jove de Navàs. En un ambient assolellat i gairebé primaveral, en contrast amb el fred intens que feia pocs dies abans, rodejats de molt de públic, l’esbart navassenc va ballar La tortuga ballaruga, La bolangera del Pallars, el Ball de cercolets i La polka del papà; els dansaires balsarenyencs van fer el Ball d’homenatge, La tirotitaina, l’havanera Tornaré, la Rapsòdia valenciana i el Ball de la faixa de Balsareny. Entremig, tots dos grups van dansar conjuntament Picar i dansar. Felicitem els dos esbarts per la qualitat de la seva actuació.
Ball d’homenatge
Inspirat en la tradició basca de l’Aurresku, el músic Jaume Arnella i el coreògraf Joan Serra van crear aquest ball el 2009, zamb la música de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni i punts de dansa tradicional catalana. S’acompanya de música en viu, en aquest cas, un violí. El poden ballar un o diversos dansaires: els homes amb una barretina damunt l’espatlla i les dones amb un mantó.
La tortuga ballaruga
Una de les moltes danses parlades del nostre folklore: «Un, dos i tres, / la tortuga, la tortuga, / un, dos i tres, / la tortuga ja no hi ´res. / Mireu com balla, / la tortuga ballaruga ballarà».
La tirotitaina
La ballaven els pastors del Pallars; és una danza senzilla de caire graciós. Els balladors formen parella tot agafant-se mans dretes amb mans dretes i esquerres amb esquerres, amb els braços entrecreuats. Al Pallars ja s’ha perdut; el ball que es presenta és adaptat a l’edat dels dansaires.
La bolangera del Pallars
Un dels balls més populars de la nostra terra: són moltes les comarques que tenen la seva pròpia Bolangera. Sembla un ball molt antic, al qual s’ha aplicat un nom d’origen francès. Al segle XIX es ballaven danses similars a tota la Península Ibèrica, a França i a gran prat d’Itàlia. Presenta, doncs, moltes variants; totes tenen una part caminada de ball rodó, i a la segona part radiquen les característiques diferents de cadascuna.
Tornaré
L’havanera té l’origen al segle XIX i fou incorporada al repertori de la música clàssica. A Catalunya hi ha hagut sempre una tradició popular de colles que cantaven havaneres a les tavernes. A finals del XIX alguns esbarts les van incorporar coma dansa en els repertoris. La coreografia de Tornaré és d’Alba Fontanet.
Picar i dansar
És un ball de marcat origen germànic, amb una melodia airosa. Els dansaires hi aprenen a remarcar els accents de la música. Hi pot participar un nombre il·limitat de parelles, que en tot moment dansen cara a cara.
Rapsòdia valenciana
València és un país amb un folklore molt ric i variat. Aquesta Rapsòdia és un recull de diferents tipus de danses valencianes, com ara el bolero, la jota o la xàquera.
Ball de cercolets
La fadrinalla de Palafrugell organitzava un acapte d’ous i de diners; ballaven el Ball dels cèrcols o dels cercolets de faisó completament diferent de com els ballen a la Catalunya nova per les festes majors. Amb el que recollien feien una ballada de sardanes el dimarts de Carnestoltes. Una nota típica de diverses versions d’aquest ball és la figura que tracta de simular una bota feta amb una combinació de cèrcols. Hom creu que aquest tipus de danses són una romanalla de cerimònies rituals dedicades a les divinitats vinateres i tenen també un caràcter agrari. L’hegemonia dels boters en les festes de Carnestoltes podria ser un ressò de les festes dionisíaques que es celebraven a la Grècia clàssica.
Ball de la civada
És una dansa molt estesa per tot Catalunya; antigament la ballaven homes sols. La cançó que l’acompanya presenta diferents variants segons el lloc on era cantada.
La polca del papà
Una altra mostra de dansa parlada: «El papà no vol pas / que jo balli, que jo balli; / el papà no vol pas / que jo balli el contrapàs. / Però si et vols divertir, / una poca, una polca; / però si et vols divertir, / una polca balla amb mi. / Agafats de la mà / fem les passes, fem les passes; / agafats de la mà, / cap aquí i cap allà. / Ara el peu al costat, / taló-punta, taló-punta, / ara el peu al costat, / taló-punta i s’ha acabat.»
Ball de la faixa de Balsareny
Fou una dansa masculina d’origen desconegut, que s’havia ballat a Balsareny fins a principis del segle XX. Va ser recuperada als anys 1940 per l’avi Mateu Boixadera i traslladada al pentagrama per mossèn Jaume Freixa. Els dansaires porten faixes blaves i vermelles, i el capdanser la porta blanca. Les faixes s’uneixen amb un nus i el capdanser les va teixint; després, recolza el cap a terra sobre la seva faixa i alça les cames tot fent la figuereta. Per no perdre la tradició de ballar-lo el dia de Sant Marc, al curs 1997-98 es va introduir a l’Escola Guillem de Balsareny. Els Dansaires dels Pastorets de Balsareny l’han incorporat al seu repertori per poder-lo donar a conèixer arreu.
Dansaires dels Pastorets
Fotos: R. Carreté / M. Lupión
